APROFITANT AL MÀXIM

Sí, aquestes pauses tan allargades minvaran prest, però evidentment ara hi havia poc temps per passar per aquí.

Fins ara fent feina, cosa que m’ha donat bons fruits (manca de temps, ja ho veis) però bons fruits.

I ara ja queda poc per partir cap a Barcelona i començar els estudis allà. Queda poc temps i per això aprofitant al màxim el que em queda per gaudir a la nostra illa. Entre elles una de les coses que la fan vibrar els estius. ANEGATS!!!

Concert rera concert és especial, no només per escoltar les seves cançóns, sino per tot el que hi vius a cada un d’élls…

Aquest cap de setmana hi tocava despedida i a lo gran, primer Santa Margalida i llavors Ca’s Concos… Ambdós excepcionals, com sempre, i envoltat de la gent que més has disfrutat i aprecies.

El ritual és sempre el mateix, soparingo, on els “xafardejos” sempre hi són constants, xerrada del què esperam per al proper concert, i camí cap a la zona CERO, allà on tot començarà. A Santa Margalida hi va haver sessió de merxandissing (“mertxandaissing”) i varem comptar amb una excepcional vigilància i persecució… (ja ho entendrà qui ho ha d’entendre). Llavors concert (sobren els comentaris) i retirada amb els més que interessants D-NOU de fons…

Ca’s Concos no es quedava curt, un poblet en festa que, sincerament, crec no haver-hi estat mai abans (també cal dir que els pobles de vespre i en festa no semblen el mateix que de dia, un dia qualsevol) i que va improvisar un escenari per donar cabuda als grans, un altre cop, ANEGATS. Sí, un escenari improvisat més que res perquè la ubicació, quant menys era curiosa, però no seria just passar per alt la boníssima qualitat de sò de l’equip montat, de debò.

Ido així es posava punt i final al què més m’agrada dels estius de l’illa i de qualsevol festa dels pobles que la habiten, els concerts on ANEGATS segueix sent el prota indiscutible.

Per això, en acavar el concert, fotos amb tots els que les desitjava de la mà de la càmera del crack JAUME i alguna que altra que la meva estimada Magda va fer anar amb la meva càmera quan li vaig demanar.

Calonge, Son Servera… Alguns més hi haurà d’aquí al proper estiu, segur, però allà ja sí que no hi seré per fer-lis arrivar el meu calor un altre pic més des de allà avall. Però m’enduc totes les gravacions, tots els retrats, i sobretot, tots els records.

També els records de quí m’han acompanyat aquelles nits, entre ells el següent. Gràcies.

Nota: A la imatge no hi és na Graciela, per quí també va aquest missatge.