DRETS DE QUÍ?

Drets d’autor, propietat intelectual, copyright… Cada cop més, estam sotmesos a una privatització cultural i intelectual, fins on arribarà? (la cosa és extensa aquest cop, aviso).

Quantes vegades hem sentit que reproduïr una cançó en un mitjà públic és penalitzat segons les lleis d’autor? Que la “còpia parcial o total” d’un document sense prèvia autorització de l’autor és il·legal i què s’aplicarà la sanció pertinen segons “els drets d’autor”? Dia a dia, segon a segon…

Tots estem sotmesos a una espècie de força suprema que ens limita la capacitat de pensar, la capacitat d’interactuar els nostres pensaments i relacionar-los amb d’altres.

Tots els humans pensam, i tots ens enriquim dels pensaments dels altres. Tota la humanitat ha prosperat i ha evolucionat gràcies als coneixements anteriors. Podríem ser la civilització que som avui sense la imitació?

Si avui podem desinfectar una ferida amb un poc d’aigua oxigenada, és perquè algún dia, una persona va pensar que l’aigua, era font de vida, i que aplicada damunt una ferida podria recuperar el perdut en aquell “accident”. Un altre dia, una persona va pensar el mateix però amb l’oxigen, va dir (imagino) “l’oxigen és necessari i ens dona vida a tots els éssers humans, si aplicam una dosi d’oxigen extra a una ferida, estarem multiplicant la capacitat de cura”…

Els dos pensamens es complementaren i un altre dia, una altra persona va pensar que els dos units en un podrien sol·lucionar la infecció d’una ferida…

Gràcies a ells, amb el pas del temps, hem aconseguit tenir una ampolleta amb aigua oxigenada dintre, que la fem servir quan la necessitam sense pensar en com ni quí la va fer…

Així, amb tot el que ens envolta, amb tot el que sabem, amb tot el que la nostra humanitat ha après. Els “humanoides” que descobriren el foc no varen patentar-lo, no varen crear cap “dret d’autor” sobre el foc, i gràcies a què el “descobriment més important de la historia” és lliure, hem arribat a on hem arribat.

Avui en dia no hi ha nou invent, ni nova investigació que no compti amb un dret d’autor darrera, amb un famós (Copyright – © 200X) que ens faci tremolar a l’hora d’anomenar “total o parcialment” aquella “investigació”.

La música, la cultura, l’art, l’escultura, una recepta, una poesia, una idea… Quí no ho fa algún cop en la vida? TOTS i ningú de nosaltres, nosaltres com a persones normals, perquè el demés son terroristes del progrés, compram ni adquirim cap “©” d’allò que hem fet.

Imaginau-vos que a mí mateix se m’ocurrís adquirir un “dret d’autor” que privàs “la difusió parcial o completa” de TOT el què he escrit al meu blog. Ningú podria dir cap de les paraules què aquí estan escrites. Ningú pot per tant, cantar una cançó pel carrer sense abans haver demanat permís a “RAMONCÍN & COMPAÑÍA (SGAE)” y sense haver pagat abans una quantitat X de doblers…

Una idea enriqueix no només a la persona, sino a la humanitat, i com a tal no ens hem de sentir espantats perquè algú la pugui adquirir, sino que hem d’estar orgullosos per allò que se’ns acava d’ocórrer, perquè, quí sap? potser demà això acavi sent la clau per a la solució d’algún problema. I vendrà l’intel·ligent de torn a patentar aquella idea, per enriquir-se ell, i no per enriquir la societat.

El clar exemple de les xarxes d’intercanvi que tant es critiquen i tant s’hi ataquen (e-mule, bittorrent, etc…) estan ajudant al progrés de la nostra societat, a fer una societat menys consumista i més solidària. Compartint allò que tenim per a què un altre ho aprofiti. Això en el meu poble és ser solidari, ser bona persona, i no ser un criminal. Un criminal és aquell que roba, que pren els doblers mitjançant coacció (ús de la força-obligació) i que està disposat a fer el què sigui per aconseguir aquells doblers… Com el cantant que va als tribunals per demanar cobrar una cançó que s’està compartint en una xarxa d’intercanvi.

Amb aquestes xarxes d’intercanvi, s’està arribant a que la societat acavi deixant-se, moltes vegades, elements que poden ser de gran ajuda per a un descobriment científic, d’altres, per alegrar el dia a una persona. I just en aquests moments, quan en el món s’està desmoronant aquest sistema capitalista i consumista, és quan necessitam més gent solidaria, més gent disposada a compartir, no només la seva propietat física, sino la seva propietat intelectual i imaginativa. Què ocorriria si ara algú trobés la clau per salvar-mos d’aquesta crisi econòmica i decidís patentar-la? Només es salvarien els ciutadans capaços de pagar aquest canon, deixant a la gran majoria dels ciutadans morts en misèria i pobresa.

No oblidem que la evolució està en la solidaritat i en compartir les idees.

Els drets d’autor i © (Copyrights) van en contra del progrés i la evolució.

Pot parèixer que això ho escriu un aficionat a les xarxes d’intercanvi, per a la meva opinió, ho escriu un obsessionat per compartir, que cada cert temps opina lliurement en el seu blog i no hi cobra res per això, perquè pot ser aquest pensament pugui ajudar a algú a veure les coses d’una altra manera, i a la societat a evolucionar.

I sí, evidentment que comparteixo documents per la xarxa, i no ho dubto ni un segon en ser solidari amb els altres, i no vaig dubtar en collir prestada una cançó anomenada “El missatge és clar” d’un tal grup anomenat “ANEGATS”, què coincidentment eren de la meva terra. No ho vaig dubtar ni un segon, així com no he dubtat, llavors, en comprar-me tots els seus discs ni perdrer-me cap dels seus events (concerts, gravació de videoclips,etc).

Senyor cantant, preocupi’s de fer discs què agradin i no cançons de l’estiu. Preocupi’s de fer una obra social, d’enriquir a la societat i de sentir-se orgullós de que milers (pot ser fins i tot milions) de persones puguin sentir maravelles amb unes paraules i uns acords seus.

No estic qüestionant què el cantant cobri els diners del seu treball, però sí el dret a què aquest sigui difós.

Creis que haguéssim arribat aquí on hem arribat si els humanoides haguéssin patentat el foc?

Senyora cantant, de veres necessita cobrar drets d’autor per veure a una persona feliç gràcies a la seva feina?

Jo no…

Els Pets – Soroll


Anuncis

3 Respostes to “DRETS DE QUÍ?”

  1. Anonymous Says:

    En primer lloc, enhorabona pel comentari.

    No haurien de permetre cobrar aquests drets… o, com a mínim, reduïr considerablement el seu preu.

    Els drets d’autor és com si ens fessin veure que a canvi de publicar els discs, pagant un cànon, els locals, bars, discotèques… ja poden tenir el dret de difondre les seves cançons, sinó no.

    És com si l’obrer estigués amb el dret de quedar-se amb una habitació de cada casa que construeix. O com si el botiguer es pogués quedar amb part dels productes venuts i pagats per un altre.

    Drets són drets i per tenir drets hi ha deures a complir i la seva feina no són deures, és una cosa que varen triar i que a més varen aconseguir, perquè podia no haver-lis funcionat.

    Sembla mentida que per fer un favor a algú s’hagi de pagar…
    Realment cobren a qui els promou i els dóna a conèixer!

    Conec cert cas de camarer i amo d’un local que cert dia renuncià a aquest abús… amb males paraules i actitud dolenta va aconseguir que no entressin més a cobrar-li aquests drets.

    E.R.R (veïnada de dalt) 😉

  2. Joan M. Roig Says:

    Totalment d’acord!

  3. بازی های ایکس باکس 360 وxbox360 games Says:

    Curiously, a well written blog post!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: