CRISIS MUNDIAL (mai millor dit)

Algú em va demanar un dia què fés un escrit al meu blog, sobre la crisis. La meva resposta fou què era massa prest per parlar d’alguna cosa molt calenta. Avui podem començar a fer un PRIMER balanç…

I és que una situació tant delicada no es pot prendre com s’ha près per molta gent.

En aquestes altures no em posaré a parlar del perquè i com s’inicià aquesta crisis, seria absurd i repetitiu començar l’entrada dient què la culpa la tenen els bancs i els especuladors. Ja ho sabem, però ja ho sabiem fa anys i anys. Ja ho sabem dençà què la societat va passar la Revolució Industrial…

Si, val, maleïts siguin tots aquells què han jugat amb els doblers de la gent i què han enfonsat milers de persones a la misèria més rica. Però hi ha llocs al mon on hi ha crisis dençà fa molt. I no crisi financera, sino crisis humanitaria, crisis social i a més, crònica.

No m’atreviré a criticar el sistema econòmic de Breton Woods, no, i menys quan soc bastant partidari de què una persona pugui mostrar la seva valia en alguna cosa i pugui obtindre una recompensa per això, per l’esforç propi i el sacrifici personal. Una altra cosa és l’ús i les derivacions què se n’han fet.

El què sí és evident, és que si tot reb uns controls gubernamentals, uns reglaments i un seguiments mínims, ningú ni cap sector (aquí el financer) ha de quedar aïllat d’aquest seguiment, i menys quan estem parlant d’una cosa tant delicada com és la butxaca de la gent.

Sempre he cregut en un intervencionisme en forma d’imposts per llavors reinvertir-los en la societat en serveis necessaris i de qualitat, disminuïnt les desigualtats socials, perquè la igualtat social també és una necessitat (la constitució ens declara iguals a tots). D’aquí a què sigui un amant del model econòmic suec. Això sí, els treballadors han de poder demostrar què si valen en una cosa, hi valen de debò i destacar-hi amb les retribucions corresponents per una feina ben feta. Perquè, per exemple, en això té raó la dreta, en que ningú és igual (la dreta té raó en més coses, però ja sabeu què no soc gens simpatitzant dels extrems, la dreta té coses meravelloses i l’esquerra també té coses fascinants, la intel·ligència resideix en saber collir el millor de cada cosa, perquè l’extrem mai té raó – vegi’s l’exemple històric -).

En definitiva, no vull fer un anàlisi de fons, perquè no soc cap analista econòmic i no disposo dels coneixements oportuns, això ja ho farà a quí toqui, però si que vull defensar un control sobre la economia, en el sentit en què la seguretat del sistema quedi garantida, on es marquin les mesures oportunes per pal·liar el sistema actual. Perquè seria de locos pensar què el capitalisme és el millor sistema, però sí què és el millor que tenim en aquests moments fins què algú en trobi algún altra què ens convenci.

Avui per avui, aquest és amb el que ens podem garantir un plat a la taula i amb el que podem gaudir de la vida què gaudim una part molt petita de la població mundial, però aquesta mostra un problema molt greu, i és què té uns cicles molt perillosos. Aquests cicles són amb els que hem de lluitar i d’aquí aquestes mesures que dic intervencionistes. Aquestes intervencions i controls què dic que han de fer els estats, són per assegurar què en aquests processos de recessió, no ho notem o tenguem les espatlles ben cobertes. Com ara el sistema financer espanyol què disposa d’unes reserves al darrera què ens ajudaran a paliar aquest atur en el creixement ( i en el mercat labora, ja què hi som).

Però no oblidem què a la resta del mon, a la gran majoria de la població, la crisis hi és dençà fa segles i què en el “G-vint i pico” no hi ha quí necessiten més ajudes.


Quan el temporal remeti més, serà temps de prendrer-hi una altra ullada en forma de post (post = publicació blog.)

Eros Ramazzoti i Pavarotti – Se bastasse una canzone

Anuncis

4 Respostes to “CRISIS MUNDIAL (mai millor dit)”

  1. Lear Says:

    ei Tomeu!

    Acab d’escriure un post sobre sa crisi i just després veig que tu també! Supòs que se deu a una unió mental que establim es politòlegs!

    Te pos a n’es meus contactes com a Tomeu Martorell, esper que no t’importi! Si prefereixes que sortir-hi com a tomeu2 digues-m’ho!

    Fins demà!

  2. Joan M. Roig Says:

    Bones

    No m’atreviré a criticar el sistema econòmic de Breton Woods, no, i menys quan soc bastant partidari de què una persona pugui mostrar la seva valia en alguna cosa i pugui obtindre una recompensa per això, per l’esforç propi i el sacrifici personal.

    Hi ha en aquest post moltes coses amb ses que no estic d’acord i, desgraciadament, no tenc temps de rebatrer-les totes.
    Si m’agradaria, de totes maneres, dir que
    M’ha fet gràcia, per altra banda, això de que el capitalisme és l’únic que mos pot posar es plat damunt sa taula i tenir ses condicions de vida que tenim. Idò bé, es plat damunt sa taula i ses condicions aquestes que esmentes només son possibles per a una petita part de s’humanitat que explota els recursos dels paisos subdesenvolupats i per tant els impedeix “posar un plat damunt sa taula” com el posam noltros. Per tant, no se si hi ha una alternativa avui per avui al capitalisme, però el que si és cert és que hi ha molts de models de capitalisme i que sempre s’ha d’anar fent-lo més social per fer possible una major qualitat de vida de tothom.
    En relació a lo de Bretton Woods no he acabat d’entendre sa possible relació amb això que dius de que:
    “una persona pugui mostrar la seva valia en alguna cosa i pugui obtindre una recompensa per això, per l’esforç propi i el sacrifici personal”
    Vols dir que té la mateixa capacitat de demostrar la seva valia el fill d’una familia rica que el fill d’una familia treballadora? O vols dir potser que un mecànic que fa vuit hores de feina té menos merit que un director de banc? És que no l’he acabada d’entendre.

    Salut!

  3. Bartomeu Martorell Says:

    Hola Joan.
    Abans de res, gràcies per visitar i participar en el meu blog, tots junts feim cultura i ideal.

    En quant a la teva crítica, t’he de dir què potser no hagis sabut lletgir entre linies o no hagis captat bé tot el missatge.

    En quant al primer tema què critiques sobre “el plat a la taula”…

    En cap moment he negat què hi existeixi tal situació. Molts països són esclaus del sistema capitalista per polítiques cruels i inhumanes. D’aquí a què si tornes a lletgir amb calma el meu post, hi ha un moment on defenso aqeust sistema i dic què “Una altra cosa és l’ús i les derivacions què se n’han fet”, com per exemple el què tu hi dius. Així què crec què en aquest punt hi estem d’acord.

    Amb aquesta definició entre cometes que t’acab de posar, també et respong a la segona part de la teva crítica.

    En l’actualitat el capitalisme és el millor sistema què tenim, perquè és l’únic què ens ha permès avançar a una societat què no es limitàs a la burgesia, a suprimir els estamens preestablerts i a poder lluitar per canviar de classe si tu vols.

    Em dius:
    “Vols dir que té la mateixa capacitat de demostrar la seva valia el fill d’una familia rica que el fill d’una familia treballadora?” I jo et dic què SI, PER SUPOSAT.
    Abans, a l’edat mitjana i a l’edat de l’absolutisme, tu naixies en un estament i fort no et moguis què acabaves sent d’aquell estament. Avui tu pots lluitar per ascendir de classe, per optar a més coses.

    A més, m’ironitzes dient: “O vols dir potser que un mecànic que fa vuit hores de feina té menos merit que un director de banc?” Monpare és mecànic i fà més hores per poder pagar-me la carrera a Barcelona perquè el nostre estimat govern no és capaç de facilitar-me-la en la meva illa. Si monpare no pogués fer aquest esforç, i mamare no pogués tampoc fer-lo, no podriem optar a guanyar uns extres què m’ajudéssin a estudiar la carrera què estic estudiant.

    Et repeteixo què en quant al sistema de Breton Woods, és el detonant que consolida el sistema actual, què dona llibertat a ciutadans majors d’edat i per tant responsables, i què els permet optar a una lliure iniciativa, perquè tothom ha de tenir dret a “l’oportunitat i esforç”, una altra cosa, repeteixo “és en el què s’ha derivat o en els usos què s’hi han fet…”

  4. Amiga visible! Says:

    Hola Tomeu!
    Crisis m´has dit??
    Jo en vaig tenir una de crisi, i grossa!
    Te´n recordes de com estava fa un meset o un poc més??
    EN CRISI, això mateix!
    Era una crisi un poc diferent a l´econòmica, però no m´atreviria a dir quina crisi és pitjor!
    Però això ara no importa!
    Simplement volia deixar-te un comentari perquè crec que ahir no et vaig agrair lo suficient tot lo que has fet per jo, juntament amb tots els altres, és clar!
    Me vareu fer sortir d´un clot del qual jo ja no hi veia sortida i això no te preu!
    I, a més a més, d´una forma bastant divertida!
    Com tu deies, era s´enxufada des joc (jeje)!
    Quin honor!
    T´he de felicitar per sa teva imaginació,t´ho has currat molt durant tot aquest temps!
    Pel que fa a lo de fingir…No sé si seràs bon president, perquè m´has enganat durant tant de temps i això d´enganar a sa gent…no funciona amb sa política, eh??jeje
    És broma, home, no dubt que seràs tan bon president com AMIC INVISIBLE!
    Bé, donc això, només volia agraïr-te un cop més la teva ajuda durant aquest temps i esper poder comptar amb Tu sempre!
    Igualment, saps que sempre tendràs aquí una amiga amb qui confiar i que et prestarà la seva ajuda sempre que la necessitis!
    Res més, TIBURÓN EXPRESS!!!!!
    Una abraçada i molts petons!
    Ah, per cert, lo d´escriure en castellà suposo que també era per despistar, no????POLISSÓ!!!!
    Fins aviat!
    Cuida´t!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: